top of page
Buscar
  • Foto del escritorGemma Arimany
    • 15 feb 2019
    • 1 Min. de lectura

Crida

Actualizado: 2 abr 2019



M'he emplenat la boca amb el teu nom fins que ja no hi ha tingut cabuda i m'he ennuegat amb els teus sons. He caminat per vies i places i carrers i avingudes i estacions. T'he descrit i he rastrejat la nit, i he interrogat la matinada. I he tossit fins a aclarir la veu, i he tornat a fer tronar el teu nom. El teu nom. Sempre el teu. El teu nom. Fins a desgastar­lo. Fins que ja no ha pogut prendre cap sentit. I tu encara no hi eres. Mai no hi eres. Mai no responies. Res no coneixia el teu nom. Te m'escapaves sempre: no hi eres. L'inabastable dins l'impossible.

Ferro trencadís

Pots comprar el llibre Ferro trencadís aquí



7 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Magenta la gemma que es treu el vestit i queda conilla amb vistes a un cel rogent de molt vent i queda agradosa a la cambra fúcsia on hi ha un joier folrat de llençols i un quars ajaçat que

Tinc una caseta nova que m’han fet els cucs de seda. S’hi cala foc i no es crema. Hi busco font i surt mel. I és que m’hi han fet un conjur: jo, dona de molta fe, he suplicat als estels prou gr

Claves la bandera al cim d’espigues marines. Som onades que cuiten per trobar-se al revolt i salar-se els sorgits, per desfer-se els embulls d’històries mal trenades, per estimar amb coralls.

bottom of page