Crida

M'he emplenat la boca amb el teu nom fins que ja no hi ha tingut cabuda i m'he ennuegat amb els teus sons. He caminat per vies i places i carrers i avingudes i estacions. T'he descrit i he rastrejat la nit, i he interrogat la matinada. I he tossit fins a aclarir la veu, i he tornat a fer tronar el teu nom. El teu nom. Sempre el teu. El teu nom. Fins a desgastar­lo. Fins que ja no ha pogut prendre cap sentit. I tu encara no hi eres. Mai no hi eres. Mai no responies. Res no coneixia el teu nom. Te m'escapaves sempre: no hi eres. L'inabastable dins l'impossible.

Ferro trencadís

Pots comprar el llibre Ferro trencadís aquí