top of page

Biografia

Gemma Arimany (Olot, 1980)

Les lletres m'han acompanyat sempre: atrapada en els girs, les metàfores, les històries, la veritat que delaten. Ja de petita, escric. Perquè sí, perquè em surt, perquè m'allibera. I estudio filologia perquè m'entusiasma escriure, per aprofundir en l'eina, la llengua, per saber-ne més del llenguatge, la literatura. I escric, escric a batzegades. I ensenyo llengua i literatura perquè m'agrada transmetre, fer estimar allò que ens diu.

Als vint-i-dos anys, el Premi Martí Dot em dona una empenta, i em planto, el 2003, amb el primer llibre a sota el braç: Ferro trencadís. Els versos se m'enfilen, i començo els recitals amb amics, a festivals, a carrers, a parcs, a bars. Transmetre oralment allò que he escrit em remet a l'origen del vers, m'apropa d'una manera visceral a qui ho escolta, i sento com el missatge preval i es fa gran. Fer viva la paraula i compartir-la en directe, una descoberta que ja no deixo.

I que es fa ferma i imponent quan formem, amb l'Arnau Tintó, Mecànica Orgànica. Els versos es fan música, i s'arrodoneixen.

El 2007 acabo un recull de contes que publica CCG Edicions, De portes endins, que porta el títol del conte que l’enceta, guanyador del Premi Ciutat d’Olot de Narrativa experimental 2002. I entre versar i narrar, soc comissària de l’exposició "Marian Vayreda (1853-1903), cap a la sensibilitat del nou segle", produïda per l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i la Institució de les Lletres Catalanes, participo en taules rodones amb escriptors, porto a terme projectes a la ja desapareguda 440, on xalem literàriament amb la Maribel Torres, col·laboro amb artistes plàstics i visuals (al Transart [2005] i en l’exposició "Dins/Dentro/Dedans", de Pep Sau, exposada a Olot, Tolosa i Osca [2010]), treballo amb l’Elies Plana, bibliòfil, fent poemes per les seves litografies, o explicant els seus dibuixos (L’alliberament, Contes de Minerva, 2008), participo a l’antologia de poesia catalana, castellana i aragonesa Poesia a la frontera (2011).

El 2010, premiada al XV Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, publico Ulls a través. El deliri dels ulls, de les mirades, de tot allò que té a veure amb l'òrgan fotoreceptor, es fa imatge. I entren en joc els colors. I s’allarga l’al·legoria colorista fins a engendrar el llibre més acolorit de tots: Colors primaris (XXXIV Premi de poesia Mn. Narcís Saguer 2018). Gos com fuig, fluorescent i magenta, per fer tota la gamma, que és la vida, i per versar sobre crisi, eufòria, amor.

El 2018, amb la Montse Maestre, de la voluntat de fer conèixer la poesia catalana, neix Revers. La Montse també estima molt la poesia, i vibrem dient-la juntes, i el sentit se'ns multiplica i es contagia. I disposades a ser altaveu, ens plantem allà on ens cridin.

El 2021 formo part, juntament amb la Roser Domènech i la Rosa Font, de Baix continu 2021, un donatge a Josefa Contijoch, el naixement d'un cicle de poesia dedicat a dones poetes i organitzat per ARBAR. Dins d'aquest primer volum de la col·lecció, amb disseny de la Isabel Banal, publico "Arran de la bardissa".

El 2023 publico Glatir (Trípode), un llibre de poemes en què el jo fluctua entre el cau i el sol, i gosa estirar la llum.

I vet aquí que, amb tot això, i allò, la vida camina i vigila, vigila que el somni no s'empassi mai per cap pou, i que s'allargui, sempre, l'arpegi.

Gema_Arimany_2023.jpg
IMG_0871.jpg
bottom of page