Biografia

Les lletres m'han acompanyat sempre: atrapada en els girs, les metàfores, les històries, la veritat que delaten. Ja de petita, escric. Perquè sí, perquè em surt, perquè m'allibera. I estudio filologia perquè m'entusiasma escriure, per aprofundir en l'eina, la llengua, per saber-ne més del llenguatge, la literatura. I escric, escric a batzegades. I ensenyo llengua i literatura perquè m'agrada transmetre, fer estimar allò que ens diu.

​

Als vint-i-dos anys, el Premi Martí Dot em dona una empenta, i em planto, el 2003, amb el primer llibre a sota el braç: Ferro trencadís. Els versos se m'enfilen, i començo els recitals amb amics, a festivals, a carrers, a parcs, a bars. Transmetre oralment allò que he escrit em remet a l'origen del vers, m'apropa d'una manera visceral a qui ho escolta, i sento com el missatge preval i es fa gran. Fer viva la paraula i compartir-la en directe, una descoberta que ja no deixo.

I que es fa ferma i imponent quan formem, amb l'Arnau Tintó, Mecànica Orgànica. Els versos es fan música, i s'arrodoneixen.

​

El 2007 acabo un recull de contes que publica CCG Edicions, De portes endins, que porta el títol del conte que l’enceta, guanyador del Premi Ciutat d’Olot de Narrativa experimental 2002. I entre versar i narrar, soc comissària de l’exposició "Marian Vayreda (1853-1903), cap a la sensibilitat del nou segle", produïda per l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i la Institució de les Lletres Catalanes, participo en taules rodones amb escriptors, porto a terme projectes a la ja desapareguda 440, on xalem literàriament amb la Maribel Torres, col·laboro amb artistes plàstics i visuals (al Transart [2005] i en l’exposició "Dins/Dentro/Dedans", de Pep Sau, exposada a Olot, Tolosa i Osca [2010]), treballo amb l’Elies Plana, bibliòfil, fent poemes per les seves litografies, o explicant els seus dibuixos (L’alliberament, Contes de Minerva, 2008), participo a l’antologia de poesia catalana, castellana i aragonesa Poesia a la frontera (2011).

​

El 2010, premiada al XV Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, publico Ulls a través. El deliri dels ulls, de les mirades, de tot allò que té a veure amb l'òrgan fotoreceptor, es fa imatge. I entren en joc els colors. I s’allarga l’al·legoria colorista fins a engendrar el llibre més acolorit de tots: Colors primaris (XXXIV Premi de poesia Mn. Narcís Saguer 2018). Gos com fuig, fluorescent i magenta, per fer tota la gamma, que és la vida, i per versar sobre crisi, eufòria, amor.

​

El 2018, amb la Montse Maestre, de la voluntat de fer conèixer la poesia catalana, neix Revers. La Montse també estima molt la poesia, i vibrem dient-la juntes, i el sentit se'ns multiplica i es contagia. I disposades a ser altaveu, ens plantem allà on ens cridin.

​

El 2021 formo part, juntament amb la Roser Domènech i la Rosa Font, de Baix continu 2021, un donatge a Josefa Contijoch, el naixement d'un cicle de poesia dedicat a dones poetes i organitzat per ARBAR. Dins d'aquest primer volum de la col·lecció, amb disseny de la Isabel Banal, publico "Arran de la bardissa".

​

El 2023 publico Glatir (Trípode), un llibre de poemes en què el jo fluctua entre el cau i el sol, i gosa estirar la llum.

​

I vet aquí que, amb tot això, i allò, la vida camina i vigila, vigila que el somni no s'empassi mai per cap pou, i que s'allargui, sempre, l'arpegi.