L'ull de l'escala

Visc en un cinquè pis. Un ull de l’escala llarg, bon engolidor de vertígens, el meu, que es presta perquè hi llencis quefarems, traumes, dèries. Bona claveguera per residus humans, però enganyosa. Quan vols sortir al carrer baixes un ull que, de prop, es difumina i esdevé escalons mal fets amb barrots retorcits, amb pols. I a l’últim replà, una estora de problemes llençats que t’esperen de morros i de braços plegats: “¿Marxes o puges de nou?” “¿Ens prens o ens deixes?” Et falta llum, vols aire. Surts amb bosses invisibles que et fatiguen els braços.

Ulls a través

Pots comprar el llibre Ulls a través aquí