Actualizado: 2 abr 2019
Si ara pogués badar-me, estendre’m tota sencera, desplegar-te’m, nuar-te’m d’aquesta capa estovada per mostrar-te aquest meu jo escanyat només a mitges, per ensenyar-te’m del tot per primera vegada, veuries, potser sorprès, una essència amorosa, estranyament melosa, tacada d’algun instant legitimat com a feliç, viscut al moment precís, inflat fins al punt del límit.
Ferro trencadís
Pots comprar el llibre Ferro trencadís aquí
Magenta la gemma que es treu el vestit i queda conilla amb vistes a un cel rogent de molt vent i queda agradosa a la cambra fúcsia on hi...
Tinc una caseta nova que m’han fet els cucs de seda. S’hi cala foc i no es crema. Hi busco font i surt mel. I és que m’hi han fet un...
Claves la bandera al cim d’espigues marines. Som onades que cuiten per trobar-se al revolt i salar-se els sorgits, per desfer-se els...
Comments