Pudor

L’aire comença a enyorar-te: ha tancat el teu comiat. Guardava la teva olor. La tenia, però l’hi han pres. No la sap recompondre. Es perd en falses essències i ja no pot ser distès: ara és humit, de tristesa. Jo només trobo fortor. Tot, ferralla que no es trenca. Ja no sé on aferrar-me. Cap olor no m’és amiga si no puc trobar la teva. Les pudors em paren trampa. Sense oxigen, sense res que desprengui res de tu, furgo a dins meu per trobar-te.

Ferro trencadís

Pots comprar el llibre Ferro trencadís aquí