Actualizado: 3 abr 2019
Tots els llums se t’encenen. Són catifa lluent que tresca, baixa, enfila. Només cal veure, ara, els que et piquen l’ullet; aprendre’n la claror i fer-te’n vel de sol. Cal, ara, de cada èmfasi, de cada veu, copsar-ne el deix; crear-te el teu. Tots els llums se t’encenen: estrenes un principi de pas fosforescent.
Colors primaris
Pots comprar el llibre Colors primaris aquí
Magenta la gemma que es treu el vestit i queda conilla amb vistes a un cel rogent de molt vent i queda agradosa a la cambra fúcsia on hi...
Tinc una caseta nova que m’han fet els cucs de seda. S’hi cala foc i no es crema. Hi busco font i surt mel. I és que m’hi han fet un...
Claves la bandera al cim d’espigues marines. Som onades que cuiten per trobar-se al revolt i salar-se els sorgits, per desfer-se els...
Comments