Actualizado: 3 abr 2019
No busquis més pous: tots són fets per caure-hi. Inventa’t herba, i espigues. Porta-hi abelles que hi escampin pol·len. Explica’t un sentit que et mogui, que et faci estimar el prat que et sosté. Cus aquesta casa, aquest poble. Fes-hi una vora amb les estrelles, lluny dels pous, on res es qüestioni, on tot esdevingui perquè sí: a prop del delit, lluny del cap.
Colors primaris
Pots comprar el llibre Colors primaris aquí
Magenta la gemma que es treu el vestit i queda conilla amb vistes a un cel rogent de molt vent i queda agradosa a la cambra fúcsia on hi ha un joier folrat de llençols i un quars ajaçat que
Tinc una caseta nova que m’han fet els cucs de seda. S’hi cala foc i no es crema. Hi busco font i surt mel. I és que m’hi han fet un conjur: jo, dona de molta fe, he suplicat als estels prou gr
Claves la bandera al cim d’espigues marines. Som onades que cuiten per trobar-se al revolt i salar-se els sorgits, per desfer-se els embulls d’històries mal trenades, per estimar amb coralls.