Si hi ha cossos que et miren, cantonades que et fiten, tons càlids que et perceben, arbredes que et contemplen, clàxons que t’esguarden, energia que et guaita, carretera que et veu, és que hi ha unes parpelles que tapien l’angoixa, que altres ulls et travessen, que la lluna que duus a dins des que vas néixer encapsa melancolia, emet llum platejada, té en compte el que hi ha a baix. Si et sents una mica cosmos, és que avui aquesta lluna et reconcilia amb la terra.
Ulls a través
Pots comprar el llibre Ulls a través aquí
Comments